EL PETIT TROLL

Aquí al Nord sempre han existit els trolls. Molt abans que vinguessin els homes, els trolls habitaven els boscos i les muntanyes.

Alguns tenen tres caps, altres dos, però la majoria només en tenen un.

Molta gent té por dels trolls. Creuen que els trolls són dolents. Però el trolls són exactament igual que les persones. Uns són bons i altres són dolents. Alguns són savis i altres...no tant.

Es difícil veure els trolls perquè prefereixen viure en pau. Segons ells, les persones i les seves màquines són tremendament sorolloses. Per això s´amaguen quan algú s'hi acosta. Es queden asseguts per intentar semblar troncs vells d´arbre o bé roques cobertes de molsa.

En canvi, són amics de tots els ocells i animals. Sempre ajuden als animals malalts o ferits. Quan es perd algun cadell, als trolls no els importa passar-se tota la nit buscant-los. I quan el menjar escasseja, conviden gustosament a casa seva als óssos, ants i guineus per que mengin amb ells.

Preparen una gran cassola de guisat de trolls.

El guisat de trolls es la única cosa que mengen, per això és el seu plat preferit.

Als trolls els hi agrada que els boscos i els prats estiguin bonics. Tenen cura de les flors i dels arbres i procuren mantenir les coses el més ordenades possible. Però això no és una tasca gens fàcil!.

 Aquest és un conte que tracta d' un nen troll anomenat petit Troll:

 
"!Petit Troll!" el crida la seva mare. "! Vine ja a casa!" "!Que s´està fent de dia"!

"!Un xic més, mare!" diu el petit Troll. "!Ens ho estem passant tan bé!"

"No", diu la mare. "!Vine immediatament! !És quasi de dia! !I ja saps el que això significa!

Sabeu..., als trolls, els hi fa por el sol.

El petit Troll i els seus pares viuen al interior d' una muntanya. Tenen la seva entrada secreta darrera de una gran pedragot al costat d'un matoll d' avellaner.

El primer que fa el petit Troll es menjar-se un plat de guisat de troll. Després es renta les dents amb una branqueta de pi. I després...finalment es posa al seu llitet de pi en forma de con.

La seva mare seu un ratet al seu costat, com sempre. Li canta una estoneta. Després parlen del que han vist i fet aquella nit.

Però aquesta vegada el petit Troll només vol parlar del sol

"¿Per què és així? ¿Per què tenim que amagar-nos d' ell?"

"Uns diuen que ens trencaríem a trossets i ens convertiríem en pedra si ens toca el sol. Altres diuen que ens fondrem, i ens convertirem en res"

!"Això no és just!"

"Però així és com és i com ha estat sempre. I ara, a dormir", diu la mare tapant-lo amb el llençol d' escorça.

Però el petit Troll no vol anar-se'n a dormir. Crida al seu pare.

"Per què és així pare? Per què nosaltres, els trolls, no podem estar al sol com els demés?"

Però el pare únicament mou el seu cap gros i desgrenyat.

"No ho sé", diu. "Però així és com és i com ha estat sempre. I com no te'n vagis a dormir tot seguit, aquesta nit estaràs massa cansat.

Però el petit Troll no pot dormir. No para de pensar en el sol. Aquesta gran llum del cel, calenta i traïdora.

Poc a poc, dirigeix la seva mirada furtiva cap una petita escletxa de la paret de la muntanya, i dóna un cop d' ull.

Tot és tan bonic aquí fora! .Tot està molt més viu que per la nit!

I es veuen...animals corrent i jugant. Al petit Troll li encantaria jugar també amb ells. Però no pot. Perquè podria desfer-se com una bola de neu o explotar en mil trossos. No és just!.

Pensa en totes les històries de por que ha escoltat sobre els trolls que no van tenir cura i no arribaren a casa a temps, o que foren enganyats per petits nens humans que buscaven aventures...

Recorda una pila de roques al peu de la muntanya. "Això es tot el que queda del nostre avantpassat", diu la mare cada vegada que passen pel seu costat. Sempre assenyala el que segurament va ésser el nas o tal vegada la ma...

Caram, què injust!"

A la tarda següent, el petit Troll es lleva aviat i surt per la porta tan aviat com es pont el sol. En prou feines té temps de lligar-se el llaç a la cua.

Ha decidit que vol una resposta! Ha d' haver-hi algú aquí fora que li pugui explicar quelcom més.

"Vols jugar?" -li pregunta l' ant.

"No tinc temps", diu el petit Troll.

"Vinc amb tu de tota manera!, diu l´ant.

Primer baixen corren cap a la cascada.

L´oncle Pit-roig viu allà, sota el vell pont podrit. A l´oncle Pit-Roig li encanta incordiar a tothom que creua el pont. Fa com si estigués enfadat i fos perillós

"Qui camina saltant sobre el meu pont?" escridassa.

Tots saben que només està fent broma i que a l´oncle Pit-Roig li diverteix veure com t´espantes.

Però una vegada, fa molt temps, van venir tres cabres que no coneixien la broma. S'ho van prendre seriosament.van acabar llençant a l´oncle Pit-Roig a l´aigua d' una capçada abans de seguir el seu camí muntanya amunt cap alguna cabana .!Pobre oncle Pit-roig, que no sabia nedar!

Des d' aquell dia, ja no intenta riure de les cabres. El que s´ha de fer és dir "beeee" i estar callat...Però l´oncle Pit-Roig tampoc li serveix d´ajuda al petit Troll. "Per què no podem sortir de dia?" li diu, rascant-se les peludes orelles. "Suposo que perquè no..."

Però el petit Troll vol una resposta millor que aquesta. I se´n va a veure a algú més vell encara. Se´n va a veure a les germanes tontes de Roca Gris: Trolly i Trolla.

Cap de les dues germanes té ulls a la cara. Però tenen un ull gros que poden subjectar-se amb les mans, i que tenen por de deixar caure a terra, perquè seria tremendament difícil de trobar. Com només tenen un ull entre les dues, han de caminar molt juntes, agafant-se les cues. Per anar cap endavant, ho fan per torns, per suposat.

"No", diuen les dues germanes tontes. "No podem ajudar-te. Així és com ha desde molt abans de que neixéssim, i tenim més de tres-cents anys cadascuna. Això suma un total de sis-cents anys!".

"Però, a qui li puc preguntar?" exclamà el petit Troll. "Segur que no hi ha ningú més gran que vosaltres?"

"Pregunta-li a Aguillop", diuen les germanes tontes. "Viu just darrera de la següent muntanya i és molt més gran que nosaltres".

"¿Vols jugar?" pregunta l´osset

"No tinc temps", diu el petit Troll.

"Vindré de totes maneres", diu l´osset.

 ------------------------------

Els tres amics corren pels boscos i les muntanyes. El petit Troll sap que tenen que arribar abans de l´albada. I ja està començant a clarejar per sobre les copes del arbres...

Troben a Aguillop a les boiroses aigües pantanoses. Va caminant completament corbat, rastrejant el fons amb el seu nas.

"Què estàs buscant?" li pregunta el petit Troll.

"El meu cor", diu Aguillop. "Qui ets?"

El petit Troll diu el seu nom i li dóna salutacions de part de les dues germanes tontes. "Però, no tindríem que amagar-nos en algun lloc?" pregunta. "crec que el sol està a punt de sortir"

"!Déu meu!", exclama Aguillop. "He perdut completament la noció del temps! Menys mal que has vingut. "Mira", diu aixecant una roca plana.

"Aquí està l´entrada de la meva cova. !Segueix-me!"

Va invitar a l´ant i a l´osset a entrar, però ells van preferir quedar-se fora. Al sol.

"No és just", diu per si mateix el petit Troll, sospirant profundament mentre s´endinsa cap a la foscor. "Caram!".

Aguillop li explica que la seva família descendeix d´una refinada família de gegants de la costa oest. A la nostra Família", diu, "és tradició no portar amb nosaltres el cor. D´aquesta manera, som quasi invencibles. És quasi bé impossible que ens matin, perquè mai portem el cor amb nosaltres! He fet tot el possible per amagar-ho en llocs intel·ligents on els lladres no puguin trobar-lo!"

"I ara, no pots trobar-lo ni tan sols tu?" li pregunta el petit Troll.

"Això és", diu Aguillop. "He oblidat per complert on el vaig amagar! Això és el dolent..." Després aspira, somriu nerviosament i prefereix parlar d´altres coses.

Quan el petit Troll li pregunta sobre el sol, Aguillop li contesta com els altres. "Així és com és i com ha estat sempre", diu. "Però hi ha un troll vell i tonto, que viu a l´altra costat del Gran Llac. Potser que ell sàpiga alguna cosa més".

Quan comença a fosquejar, el petit Troll torna a sortir. L´ant i l´osset l´han estat esperant i ara se'ls hi ha ajuntat una petita guineu..

"Si voleu, podeu utilitzar la barca", els crida Aguillop. "Quan arribeu, empenyeu-la riu avall. Trobarà el camí de tornada ella sola".

Darrera d´un pi, justament al costat de les vies del tren, escolten que algú està cantant. El petit Troll s´atura i escolta. És una cançó curiosa. És un poema sobre princeses. Però la lletra no significa res realment.

Un troll alt i prim està ajaçat al costat de matolls de gerds. Dóna un salt quan apareixen el petit Troll i els seus amics.

"Mare meva!", exclama. "Per un moment he arribat a pensar que es tractava d´una princesa!".

Tal vegada m´assemblo a una princesa?" diu el petit Troll.

"No, no exactament. !Però és que no puc deixar de pensar en princeses!. Apa. Mira. Aquí ve l´exprés de la nit!"

________________________

Tots es llencen a terra i es queden completament quiets mentre passa el tren.

"Però, ¿encara queden princeses avui en dia?" pregunta el petit Troll una vegada que estan tots drets altre cop. "No han desaparegut ja fa segles?" Això és el que diu el meu pare&ldots;.

"Les princeses mai desapareixeran!" insisteix l´alt i prim troll. "Qui sap, potser n'hi havia alguna en aquest tren que acaba de passar. Una princesa amb un vestit de seda blanc i una corona d´or al cap. Exactament igual que la dels meus somnis! Exactament com la que estic esperant aquí ajaçagat!" "Però si vols conèixer una princesa, No tindries que sortir al món? Pregunta el petit Troll.

"Antigament no era necessari", diu. "Perquè antigament hi havia milers de princeses belles i orgulloses que esperaven ser encantades per un veritable troll. Per què no pot seguir essent així? .Per què no poden baixar simplement d´aquest tren?

El petit Troll no troba resposta.

"De totes maneres, jo sóc massa tímid com per anar a qualsevol part", diu l´altre troll. "Se me´n va el cap de l´emoció. Ho sé perquè he intentat canviar. Creieu que estic aquí ajaçat per diversió? Què va! Estic intentant acostumar-me al soroll dels humans. Però no m´està sortint massa bé. Cada vegada em fa més mal el cap. Aquí ve un tren en l´altre direcció. Tal vegada vingui en aquest?"

Al la fi, el petit Troll té l´oportunitat de fer la seva pregunta. Però l´alt i prim troll tampoc li pot donar una resposta apropiada. Quasi ni ho intenta. De la única cosa que vol parlar és de princeses. Però al menys li pot dir a on anar: a la següent granja de trolls.

"Allà hi viu una vella troll, i ella ha vist i ha fet quasi de tot. Si ella no pot ajudar-te, ningú ho podrà fer. Has de marxar-te ja? No podem asseuren's un ratet i parlar de princeses?.

 La següent granja de troll és impossible de trobar. Per la senzilla raó que és invisible. El petit Troll i els seus amics escolten bordar un gos de la granja- Escolten el mugit de les vaques de la granja i el renill dels cavalls de l´estable. Però no es veu res.

De sobte, els cobreix una ombra. Una ombra amb tres caps.

"Benvinguts a la nostra granja", diu una veu vella i ronca.

"Què feu aquí?" pregunta una altre veu

"Fora!" diu una tercera.

Però sempre és la mateixa persona la que parla, una enorme i vella troll amb tres caps. I està clar que els tres caps no estan d´acord amb res.

"No sé si podràs ajudar-me", diu el petit Troll.

"Per suposat", contesta el primer cap.

"Això depèn", diu el segon cap.

"Per suposat que no! Crida el tercer cap. "No tinc cap interès en ajudar-te. En absolut!" I llavors els tres caps comencen a discutir.

El petit Troll els escolta assegut durant molta estona. Caram! Pensa per si mateix. Deu ser horrible no poder posar-te mai d´acord amb tu mateix!.

"Mai us poseu d´acord?, pregunta finalment.

"És clar que si!" diu el primer cap.

"No" diu el segon cap

"M´ importa molt poc parlar amb vosaltres!" diu el tercer cap, tancant els ulls i també la boca.

Els animals s´acosten al petit Troll per captar la seva atenció. "Aquí mai aconseguiràs una resposta apropiada! li diuen. "Anem, hauríem de pensar en tornar a casa. !Els nostres pares deuen estar preguntant-se què ha estat de nosaltres!.

"Pugeu a la meva espatlla", diu l´ant. "Així podrem anar més ràpid!",

i s´endinsen a la nit sota la brillant llum de la lluna.

 _______________________

Els animals coneixen una pila de dreceres. Arribat el moment, s´aturen i descansen dalt d´un coll. Tot i que l´ant està fort, també necessita descansar una mica les seves cames. L´osset i la guineu agafen aglans per menjar. També hi ha suficient aigua al rierol.

 Però el petit Troll està trist.

"Tal vegada mai aconsegueixi saber la resposta", diu amb tristesa. "Però, caram!. Detesto que em diguin que una cosa es així perquè sí"

"Tal vegada jo pugui ajudar-te", xiuxiueja tot de cop una veu vella i trencada.

Ningú aconsegueix veure qui està allà.

"Estic fart de jugar a cuit amagar!" crida el petit Troll. "Surt d´aquí, siguis qui siguis!"

"Però jo no soc pas invisible", diu la veu. "Vosaltres quatre esteu asseguts damunt del meu cap!

Està parlant la muntanya! "Però qui carai ets? Pregunta el petit Troll.

"Sóc un troll, exactament com tu! Contesta la muntanya. "Caminauna miqueta al voltant meu. Aleshores potser em veuràs més bé!

El petit Troll i els tres animals dónen una volta rodejant el collet. Al mirar amb deteniment, veuen un nas, dos ulls...!i una boca! És un troll, un de molt vell, cobert d´herba, i de molsa. Sobre d' ell, fins i tot creixen petits matolls!

"Però, Per què estàs aquí assegut?" pregunta admirat el petit Troll.

"No estic assegut", contesta el vell Troll. "Estic caminant. Però és que em moc tant a poc a poc que ningú em veu. Tinc temps de sobra. No tinc pressa".

"Però no sembla que t´estiguis movent"

"Això es perquè tot el demés s´està movent massa ràpid avui en dia!".

El cel va clarejant per l´est. El petit Troll sap que ha de buscar refugi pel dia.

"Si tens por del sol, et pots ajuntar a mi", diu el vell troll. "Amagat sota la meva molsa i així estaràs segur"

Estan enganxadets l´un a l´altre.

"Tu has viscut molt de temps. Per què els trolls tenim que amagar-nos sempre del sol?" pregunta el petit Troll.

"No hem de fer-ho, ni molt menys!, diu el vell troll. "Això és únicament una cosa que ens pensem. Mirem a mi!"

"Sí, però tu estàs completament cobert d´herba ,de molsa i de matolls", diu el petit Troll. "Així és que això no val".

_________________________

"Nosaltres som criatures de la nit" diu el vell Troll. "Fa molt de temps, estaven molt freds. Erem gnoms de rosada i gegants de gel. Però d´això fa molt temps. Al principi de tot, abans que existís res. Perquè som els més vells. No oblidis mai això, petit Troll. Nosaltres estavem aquí abans que qualsevol ésser viu. Som més vells que el bosc, de veritat, quasi bé tan vells com les muntanyes!

"Però, ¿Per què no podem estar sota la llum del dia? "

"Perque fa milers d´anys, quan els gnoms descarats rondaven per aquí, els seus cors també estaven freds. Com grans trossos de glaç dins del seu pit"

"I ,Com són ara?"

El vell troll riu. "No crec que signifiqui res avui en dia" Les seves rialles sonen com una porta que xiscla.

"M´estàs prenent el pèl!" crida el petit Troll enfadat. "Caram!" tots saben el perillós que és deixar que et toqui el sol"

"Però, ho has provat?

"He vist sobradament el que succeeix amb els que ho han fet! !Tot el que queda és una pila de pedres!"

"Això era fa molt temps, quan lluitàvem i assolàvem com salvatges ogres de muntanya", diu el vell troll. "Quan les nostres dones cavalcaven sobre llops i feien servir fuets pels isards. Però d´això fa molt temps, hi havien tants trolls dolents i de cor dur i fred, que era horrible. Però tot aquell que tingui pensaments calids, no ha de tenir por de res".

"Tonteries!" El petit Troll està tan enfadat que està a punt d´anar-se´n , però és massa tard per trobar un altre refugi.

"La única cosa perillosa aquí a fora són les persones!, diu el vell troll. "Has de tenir compte d´elles. Però el sol...al sol no s'ha de tenir por"

"Això és molt fàcil de dir", remuga el petit Troll. "Tu no ets més que un gran massís de molsa!" No vol dormir-se, però sent com els seus ulls comencen a tancar-se i li costa cada vegada més continuar despert. Després de tot, és quasi bé el migdia.

"Tens de córrer aquest risc, diu el vell Troll. ", Has de fer-ho!"

El petit Troll es tapa ben bé amb la molsa i les fulles. Ha començat a ploure. Plou tot el dia i tota la nit. El petit Troll no es desperta fins que no arriba l´osset i el crida.

"Has d' aixecar-te, ja!", li diu. "Estem encara molt lluny de casa". Els quatre amics s´acomiaden del vell troll i continuen corrent. A través del barranc i de la pluja.

S´origina un gran expectació quan el petit Troll arriba a casa. Tots han estat buscant-lo. El pare i la mare gaire bé havien perdut l´esperança de tornar a veure al seu fill.

Primer l´abracen , apretant-lo i estimant-lo fins que quasi no pot respirar. I després comencen a rondinar-lo, Poca vergonya! Li criden. Com ens has espantat a tots!

"Ara mateix cap al llit!" li crida el seu pare.

"Però encara falta molt pel matí", exclama el petit Troll.

"Ara mateix cap al llit!"

"I t' hi quedaràs una setmana" !!crida el pare.

"Però, és que només volia..." diu el petit Troll.

"No hi ha...és que... que valgui!", criden el pare i la mare al mateix temps

Cap el migdia cau una terrible tempesta amb llamps i trons.

El petit Troll es seu al llit sobresaltat. No l´estava cridant algú? Algú que necessita ajuda?

La mare i el pare estant dormint. No senten res.

Es tornen a sentir crits !Són els seus amics animalets!

El petit Troll salta del llit i corre cap a l´escletxa de la muntanya.

Però, on estan?

Si fos de nit, podria córrer i buscar-los. Però no pot. Per que ara és de dia. I, encara que està plovent&ldots;. encara és de dia aquí fora!

Però ara els veu!

La tempesta ha fet caure un arbre. I l´ant ha quedat atrapat entre les seves grans branques. L´osset i la guineu estant intentant alliberar-lo. Ni l´astúcia de la guineu ni la força de l´ós són suficients per alliberar-lo. I l´ant crida tant!.

Molt altres animals arriben també, corren per ajudar. Però cap d´ells pot moure l´arbre caigut.

"Espereu que es faci de nit!" crida el petit Troll. "Llavors vindrem el meu pare i jo a ajudar-vos".

L´osset sent la seva veu i s´apropa a la muntanya. "Aleshores serà massa tard, petit Troll", li diu amb tristor. "L´ant en prou feines pot respirar. Ningú pot sobreviure molt temps sense respirar..."

És en aquell moment quan el petit Troll pren una decisió. El meu amic necessita ajuda, pensa. Si no faig res morirà! Haig de córrer el risc! !Atreveix-te!" Això és el que va dir el vell troll...

Però primer es dirigeix a l´armari que està al costat de la porta. Aquí és on el pare guarda la seva enorme i antiga espasa i la poció màgica heretada del seu avi. L´espasa pesa tant que fins i tot el pare ha de prendre una mica de poció màgica abans de agafar-la. Cosa que només fa quan vol presumir davant dels seus amics.

El petit Troll pren una mica de poció màgica Té un gust horrorós! Però quasi bé és capaç de baixar l´espasa de la paret. En pren una mica més. Caram!, que dolent és! Però de sobte, es troba suficientment fort per aixecar l´espasa, tanmateix com si fos un branquilló.

El petit Troll agafa l´espasa amb les dues mans. Pensa en el sol traïdor. En com pot fer que un troll es trenqui en trossets o que es desfaci.

Pensa en el vell troll que va dir que no era pas traïdor, després de tot.

Però sobretot pensa en l´ant que necessita ajuda.

Has d' arriscar-te! Atreveix-te!

El petit Troll s´empassa la saliva. Tanca els ulls. I corre. Surt de la muntanya, A plena llum del dia! "Allà vaig!!!!" crida.

De sobte, deixa de ploure. El sol surt amb força!

El petit Troll puja els braços per protegir-se. Ja està! Vaig a explotar!

Però no passa res.

El Petit Troll creua la petita clariana del bosc. El sol brilla.

El petit Troll aixeca l´espasa com si fos una destral. Talla totes les branques pesades que estan sobre l´ant . Gràcies a la poció màgica del pare, té poders extraordinaris. Agafa el tronc amb les dues mans i l´aixeca perque l´osset i la guineu puguin alliberar a l´ant.

"Visca!!" criden tots els animals.

"Visca el petit Troll!" i criden i criden amb tanta força que desperten a tots els trolls.

"Què està passant?" crida el malhumorat pare?. "¿Qui està tant boig que s´atreveix a despertar-me en ple dia?"

"Déu meu, nen!" crida la mare Què has perdut el seny?"

Però el petit Troll riu i els hi fa senyals

"Sortiu!" els hi diu. "El sol no és gens perillós. Dóna escalfor i és genial!".

Els altres trolls es queden mirant-lo, sense poder creure el que estan veien. ¿Per què no es trenca a trossets? - murmuren uns i altres.- ¿Per què no et desfàs amb el sol?...diuen al Petit Troll

"Perquè no, perquè mai ha estat així!"

"!Mireu-me!", diu cantant el petit Troll. Estic ballant a la clariana del bosc amb tots els animalets. "Teniu que arriscar-vos . Atrevir-vos!"

"Quin tipus de troll és el nostre fill?" criden el pare i la mare.

"Mare meva!" diu un altre troll. "Potser no sigui un troll. Aquest nen sempre ha tingut quelcom estrany..."

Però mica en mica es van envalentonant. S´atreveixen! primer un, després l´altre, després molts. Fins que tota la clariana està plena de trolls, grans i petits, mirant al sol amb els ull entreoberts i rient!.

Aquella nit es celebra una gran festa al bosc. Una festa en honor del petit Troll.

L´ant li regala un nou llaç per la cua.

El seu pare i la seva mare estan molt orgullosos d'ell.

El mateix Rei Troll pronuncia un discurs en el seu honor.

"Durant milers d´anys nosaltres, els trolls, hem fugit i ens hem amagat cada vegada que sortia el sol!" diu el Rei Troll. "Però ara, gràcies a el petit Troll, podrem sortir quan vulguem. Perquè ara sabem que únicament els que tenen un cor dur, fred i dolent es trencaran a trossos. Aquells que tenen un cor càlid, no hauran de témer al sol. I els que tenen bons amics i a més són bons amics dels altres, no hauran de témer res en el món!".

I des d' aquell dia, els trolls caminen per aquí tant de dia com de niterque són com tots nosaltres. Uns són bons, i altres són dolents. Però ningú és tant dolent com per trencar-se a trossets.!

 
... i "com un gat i com un gos, aquest conte ja s'ha fos, i com un gos i com un gat , aquest conte s'ha acabat"

Per Tor Äge Bringvaerd________________