Elaboració del Cava
El cava s ´obté d ´una barreja de varietats de raïm, aquesta mescla s´anomena el vi base. A partir d ´aquest vi base, al afectuar una segona fermentació d ´aquest most sorgeix el cava.
Per l ´elaboració del cava es fan servir diferents varietats de raïm: Macabeo, Xarel.lo, Parellada, Chardonnays, Pinot Noir, etc. Ens ocuparem de las tres primeres que són les més tradicionals i amb les que s ´elaboren la majoria de caves, essent les altres d ´origen francès.
El Macabeo, es tracta d ´un vi de poca graduació, no obstant i això, és el que dóna la fragància i el sabor de fruita (afruitament). El Xarel.lo, és el que dóna cos al cava, és el més fort de graduació i espès. El Parellada és un vi suau, de més graduació que el Macabeo, i és el que confereix l´aroma al cava.
De la mescla de les tres varietats, en les proporcions adequades que determina l ´enòleg, s ´obté aquest vi base preparat per a la segona fermentació. Aquesta serà realitzada ja en l ´interior de la pròpia ampolla, la mateixa ampolla que després arribarà a les nostres mans per el seu consum.
Al vi base se li afegeixen els llevats i el sucre, sempre a gust de l ´enòleg...L ´enòleg és l ´especialista, i acostuma a guardar zelosament les seves fórmules per mitjà de les quals aconsegueix un o altre gust o "bouqué". Amb les llevadures i el sucre es provoca aquesta segona fermentació del vi, procés endogen i per tant completament natural. Mitjançant aquest, les llevadures i el sucre fermenten, i al fer-ho produeixen el gas carbònic natural. Les ampolles són tapades mitjançant taps hermètics anomenats "taps corona", solen ser d ´acer inoxidable.
Les ampolles són baixades a la cava i emmagatzamades en rimes o pupitres, allí en el silenci i en la foscor, amb una temperatura adequada es realitarà el miracle. La temperatura està entre el 10/15 graus, és important la foscor durant el procés. Haurà d ´estar con a mínim nou mesos a sota la cava per a poder ésser catalogat com a cava; quant més envelleixi dins la cava, més qualitat
s´obtindrà, això sí, una vegada tret el tap hermètic i preparada pel consum, és recomanable no guardar les ampolles de cava més d ´un any.
Unes setmanes abans de treure el tap hermètic i de preparar les ampolles pel seu consum, aquestes són colocades cap per avall en pupitres.Els pupitres ja estan preparats per que a les ampolles sel ´s-hi pugui donar una inclinació gradual i a la vegada un 1/8 de gir o volta. D ´aquesta manera s´aconsegueix que les impureses (mares del vi), fruit de la fermentació, puguin anar, per decantació, a dipositar-se en el coll de l ´ampolla. Passat aquest període de temps l ´ampolla ja estarà enllestida pel denominat desgorjat, que consisteix en substituir el tap hermètic (corona) pel tap de suro.
El desgorjat es feia antigament a mà, i es necessitava una gran especilització i destresa. Es treia el tap hermètic impulsat per les atmosferes de pressió que suporta l ´ampolla i aleshores sortia una petita quantitat de líquid en el qual hi anaven els pòsits o sediments. Amb una gran rapidesa se´ls hi posava el tap de suro mitjançant unes màquines molt rudimentàries que s ´anomenaven de martell o de "picar". Avui en dia, aquest procés es fa en unes piscines de congelació, s ´enfonsen els colls de les ampolles i aquest queden congelats. Acte seguit són trets per unes màquines, per succió, i pel propi ajut de la pressió de l ´ampolla, en el moment de treure el tap "corona", segueix junt amb ell el "tap de glaç" on hi van les impureses oclusionades.
Acte seguit ve la part més "secreta" de cada enòleg, és l ´aplicació de la seva formula zelosament guardada, consisteix en afeigir una espècie de xarop, una petitíssima proporció de licor que serà l ´element diferenciador i que donarà personalitat a cada producte. També s ´afegeix una quantitat major o menor de sucre (el sucre que s ´ha posat abans de la segona fermentació ha desaparegut doncs se l ´han "menjat" les llevadures i han produït el gas carbònic natural). Segons s ´afegeixi en aquest moment més o menys quantitat de sucre, s ´aconsegueixn les varietats de: Nature, Brut, Sec, Semi-Sec i Dolç. Aleshores a través d ´un procés automàtic, és col.locat el tap de suro apunt pel consum, aquest és subjectat per un filferro (morrió) que impedirà, donada la pressió que enregistra l ´ampolla, que hi hagin destapats accidentals.
Es passa un rigurós control de qualitat, treball que no poden fer les màquines. Així, pèr mitjà d ´una inspecció ocular, s ´observa cadascuna de les ampolles a contrallum, per veure que no hi quedin impureses ni estiguin tèrboles. Han de estar completament nítides. Tot seguit es col.loca l´envoltori de paper de plom (càpsula) que protegirà el tap i el filferro, i s´acaba l ´ampolla posant-hi l ´etiqueta. Aquesta és guardada en uns envoltoris de cartró que protegiran cada ampolla dels possibles cops del transport. Acostumen a comercialitzar-se en caixes de 12 ampolles. Ja estan enllestides pel seu consum.
La identificació ve donada pel propi tap, a part del que pugui venir expressat en la etiqueta:
Cava: Estrella de 4 puntes
Vi escumós: Un línea --
Vi gasificat: Un triàngle equilàter.
SABER DEGUSTAR-LO - SABER CATAR-LO
Procurar guardar-lo de manera que les ampolles estiguin en posició horitzontal o cap per avall. Servir-lo: entre 4/6º màxim. Utilitzar copes altes, ja que d ´aquesta manera es podran apreciar millor els seus aromes. Un bon cava ha de "coronar", es tracta de les bombolles que suren dalt de la copa. Un cop destapada mantenir-la freda en un cubell amb glaç.
El seu color ha de ser més aviat pàl-lid i transparent; té que deixar un aroma de fruites. S ´ha de veure amb petits xarrups o glops, paladejant-lo i apreciant tota la seva "grandesa"
Elaboració del Cava
El cava s ´obté d ´una barreja de varietats de raïm, aquesta mescla s ´anomena el vi base. A partir d ´aquest vi base, al afectuar una segona fermentació d ´aquest most sorgeix el cava.
Per l ´elaboració del cava es fan servir diferents varietats de raïm: Macabeo, Xarel.lo, Parellada, Chardonnays, Pinot Noir, etc. Ens ocuparem de las tres primeres que són les més tradicionals i amb les que s ´elaboren la majoria de caves, essent les altres d ´origen francès.
El Macabeo, es tracta d ´un vi de poca graduació, no obstant i això, és el que dóna la fragància i el sabor de fruita (afruitament). El Xarel.lo, és el que dóna cos al cava, és el més fort de graduació i espès. El Parellada és un vi suau, de més graduació que el Macabeo, i és el que confereix l ´aroma al cava.
De la mescla de les tres varietats, en les proporcions adequades que determina l ´enòleg, s ´obté aquest vi base preparat per a la segona fermentació. Aquesta serà realitzada ja en l ´interior de la pròpia ampolla, la mateixa ampolla que després arribarà a les nostres mans per el seu consum.
Al vi base se li afegeixen els llevats i el sucre, sempre a gust de l ´enòleg...L ´enòleg és l ´especialista, i acostuma a guardar zelosament les seves fórmules per mitjà de les quals aconsegueix un o altre gust o "bouqué". Amb les llevadures i el sucre es provoca aquesta segona fermentació del vi, procés endogen i per tant completament natural. Mitjançant aquest, les llevadures i el sucre fermenten, i al fer-ho produeixen el gas carbònic natural. Les ampolles són tapades mitjançant taps hermètics anomenats "taps corona", solen ser
d ´acer inoxidable.
Les ampolles són baixades a la cava i emmagatzamades en rimes o pupitres, allí en el silenci i en la foscor, amb una temperatura adequada es realitarà el miracle. La temperatura està entre el 10/15 graus, és important la foscor durant el procés. Haurà d ´estar con a mínim nou mesos a sota la cava per a poder ésser catalogat com a cava; quant més envelleixi dins la cava, més qualitat
s ´obtindrà, això sí, una vegada tret el tap hermètic i preparada pel consum, és
recomanable no guardar les ampolles de cava més d ´un any.
Unes setmanes abans de treure el tap hermètic i de preparar les ampolles pel seu consum, aquestes són colocades cap per avall en pupitres.Els pupitres ja estan preparats per que a les ampolles sel ´s-hi pugui donar una inclinació gradual i a la vegada un 1/8 de gir o volta. D ´aquesta manera s ´aconsegueix que les impureses (mares del vi), fruit de la fermentació, puguin anar, per decantació, a dipositar-se en el coll de l ´ampolla. Passat aquest període de temps l ´ampolla ja estarà enllestida pel denominat desgorjat, que consisteix en substituir el tap hermètic (corona) pel tap de suro.
El desgorjat es feia antigament a mà, i es necessitava una gran especilització i destresa. Es treia el tap hermètic impulsat per les atmosferes de pressió que suporta l ´ampolla i aleshores sortia una petita quantitat de líquid en el qual hi anaven els pòsits o sediments. Amb una gran rapidesa se´ls hi posava el tap de suro mitjançant unes màquines molt rudimentàries que s ´anomenaven de martell o de "picar". Avui en dia, aquest procés es fa en unes piscines de congelació, s ´enfonsen els colls de les ampolles i aquest queden congelats. Acte seguit són trets per unes màquines, per succió, i pel propi ajut de la pressió de l ´ampolla, en el moment de treure el tap "corona", segueix junt amb ell el "tap de glaç" on hi van les impureses oclusionades.
Acte seguit ve la part més "secreta" de cada enòleg, és l ´aplicació de la seva formula zelosament guardada, consisteix en afeigir una espècie de xarop, una petitíssima proporció de licor que serà l ´element diferenciador i que donarà personalitat a cada producte. També s ´afegeix una quantitat major o menor de sucre (el sucre que s ´ha posat abans de la segona fermentació ha desaparegut doncs se l ´han "menjat" les llevadures i han produït el gas carbònic natural). Segons s ´afegeixi en aquest moment més o menys quantitat de sucre, s ´aconsegueixn les varietats de: Nature, Brut, Sec, Semi-Sec i Dolç. Aleshores a través d ´un procés automàtic, és col.locat el tap de suro apunt pel consum, aquest és subjectat per un filferro (morrió) que impedirà, donada la pressió que enregistra l ´ampolla, que hi hagin destapats accidentals.
Es passa un rigurós control de qualitat, treball que no poden fer les màquines. Així, pèr mitjà d ´una inspecció ocular, s ´observa cadascuna de les ampolles a contrallum, per veure que no hi quedin impureses ni estiguin tèrboles. Han de estar completament nítides. Tot seguit es col.loca l ´envoltori de paper de plom (càpsula) que protegirà el tap i el filferro, i s ´acaba l ´ampolla posant-hi l ´etiqueta. Aquesta és guardada en uns envoltoris de cartró que protegiran cada ampolla dels possibles cops del transport. Acostumen a comercialitzar-se en caixes de 12 ampolles. Ja estan enllestides pel seu consum.
La identificació ve donada pel propi tap, a part del que pugui venir expressat en la etiqueta:
Cava: Estrella de 4 puntes
Vi escumós: Un línea --
Vi gasificat: Un triàngle equilàter.
SABER DEGUSTAR-LO - SABER CATAR-LO
Procurar guardar-lo de manera que les ampolles estiguin en posició horitzontal o cap per avall. Servir-lo: entre 4/6º màxim. Utilitzar copes altes, ja que d ´aquesta manera es podran apreciar millor els seus aromes. Un bon cava ha de "coronar", es tracta de les bombolles que suren dalt de la copa. Un cop destapada mantenir-la freda en un cubell amb glaç.
El seu color ha de ser més aviat pàl-lid i transparent; té que deixar un aroma de fruites. S ´ha de veure amb petits xarrups o glops, paladejant-lo i apreciant tota la seva "grandesa"
Elaboració del Cava
El cava s ´obté d ´una barreja de varietats de raïm, aquesta mescla s ´anomena el vi base. A partir d ´aquest vi base, al afectuar una segona fermentació d ´aquest most sorgeix el cava.
Per l ´elaboració del cava es fan servir diferents varietats de raïm: Macabeo, Xarel.lo, Parellada, Chardonnays, Pinot Noir, etc. Ens ocuparem de las tres primeres que són les més tradicionals i amb les que s ´elaboren la majoria de caves, essent les altres d ´origen francès.
El Macabeo, es tracta d ´un vi de poca graduació, no obstant i això, és el que dóna la fragància i el sabor de fruita (afruitament). El Xarel.lo, és el que dóna cos al cava, és el més fort de graduació i espès. El Parellada és un vi suau, de més graduació que el Macabeo, i és el que confereix l ´aroma al cava.
De la mescla de les tres varietats, en les proporcions adequades que determina l ´enòleg, s ´obté aquest vi base preparat per a la segona fermentació. Aquesta serà realitzada ja en l ´interior de la pròpia ampolla, la mateixa ampolla que després arribarà a les nostres mans per el seu consum.
Al vi base se li afegeixen els llevats i el sucre, sempre a gust de l ´enòleg...L ´enòleg és l ´especialista, i acostuma a guardar zelosament les seves fórmules per mitjà de les quals aconsegueix un o altre gust o "bouqué". Amb les llevadures i el sucre es provoca aquesta segona fermentació del vi, procés endogen i per tant completament natural. Mitjançant aquest, les llevadures i el sucre fermenten, i al fer-ho produeixen el gas carbònic natural. Les ampolles són tapades mitjançant taps hermètics anomenats "taps corona", solen ser
d ´acer inoxidable.
Les ampolles són baixades a la cava i emmagatzamades en rimes o pupitres, allí en el silenci i en la foscor, amb una temperatura adequada es realitarà el miracle. La temperatura està entre el 10/15 graus, és important la foscor durant el procés. Haurà d ´estar con a mínim nou mesos a sota la cava per a poder ésser catalogat com a cava; quant més envelleixi dins la cava, més qualitat
s ´obtindrà, això sí, una vegada tret el tap hermètic i preparada pel consum, és
recomanable no guardar les ampolles de cava més d ´un any.
Unes setmanes abans de treure el tap hermètic i de preparar les ampolles pel seu consum, aquestes són colocades cap per avall en pupitres.Els pupitres ja estan preparats per que a les ampolles sel ´s-hi pugui donar una inclinació gradual i a la vegada un 1/8 de gir o volta. D ´aquesta manera s ´aconsegueix que les impureses (mares del vi), fruit de la fermentació, puguin anar, per decantació, a dipositar-se en el coll de l ´ampolla. Passat aquest període de temps l ´ampolla ja estarà enllestida pel denominat desgorjat, que consisteix en substituir el tap hermètic (corona) pel tap de suro.
El desgorjat es feia antigament a mà, i es necessitava una gran especilització i destresa. Es treia el tap hermètic impulsat per les atmosferes de pressió que suporta l ´ampolla i aleshores sortia una petita quantitat de líquid en el qual hi anaven els pòsits o sediments. Amb una gran rapidesa se´ls hi posava el tap de suro mitjançant unes màquines molt rudimentàries que s ´anomenaven de martell o de "picar". Avui en dia, aquest procés es fa en unes piscines de congelació, s ´enfonsen els colls de les ampolles i aquest queden congelats. Acte seguit són trets per unes màquines, per succió, i pel propi ajut de la pressió de l ´ampolla, en el moment de treure el tap "corona", segueix junt amb ell el "tap de glaç" on hi van les impureses oclusionades.
Acte seguit ve la part més "secreta" de cada enòleg, és l ´aplicació de la seva formula zelosament guardada, consisteix en afeigir una espècie de xarop, una petitíssima proporció de licor que serà l ´element diferenciador i que donarà personalitat a cada producte. També s ´afegeix una quantitat major o menor de sucre (el sucre que s ´ha posat abans de la segona fermentació ha desaparegut doncs se l ´han "menjat" les llevadures i han produït el gas carbònic natural). Segons s ´afegeixi en aquest moment més o menys quantitat de sucre, s ´aconsegueixn les varietats de: Nature, Brut, Sec, Semi-Sec i Dolç. Aleshores a través d ´un procés automàtic, és col.locat el tap de suro apunt pel consum, aquest és subjectat per un filferro (morrió) que impedirà, donada la pressió que enregistra l ´ampolla, que hi hagin destapats accidentals.
Es passa un rigurós control de qualitat, treball que no poden fer les màquines. Així, pèr mitjà d ´una inspecció ocular, s ´observa cadascuna de les ampolles a contrallum, per veure que no hi quedin impureses ni estiguin tèrboles. Han de estar completament nítides. Tot seguit es col.loca l ´envoltori de paper de plom (càpsula) que protegirà el tap i el filferro, i s ´acaba l ´ampolla posant-hi l ´etiqueta. Aquesta és guardada en uns envoltoris de cartró que protegiran cada ampolla dels possibles cops del transport. Acostumen a comercialitzar-se en caixes de 12 ampolles. Ja estan enllestides pel seu consum.
La identificació ve donada pel propi tap, a part del que pugui venir expressat en la etiqueta:
Cava: Estrella de 4 puntes
Vi escumós: Un línea --
Vi gasificat: Un triàngle equilàter.
SABER DEGUSTAR-LO - SABER CATAR-LO
Procurar guardar-lo de manera que les ampolles estiguin en posició horitzontal o cap per avall. Servir-lo: entre 4/6º màxim. Utilitzar copes altes, ja que d ´aquesta manera es podran apreciar millor els seus aromes. Un bon cava ha de "coronar", es tracta de les bombolles que suren dalt de la copa. Un cop destapada mantenir-la freda en un cubell amb glaç.
El seu color ha de ser més aviat pàl-lid i transparent; té que deixar un aroma de fruites. S ´ha de veure amb petits xarrups o glops, paladejant-lo i apreciant tota la seva "grandesa"